Romà Bastides
És difícil parlar
d’en Romà Bastides, no sols per ser persona poc amiga de la publicitat, sinó
perquè sempre s’ha volgut comunicar a través de tercers. Argumenta que prou
feina és dedicar-se a la futurologia i que l’esforç d’escriure aquestes cartes
als seus conciutadans ja és més que suficient per a algú tan poc acostumat a la
vida social com és el cas. Els amics de la Colla de la Platja creiem que té
tota la raó del món i és per això que solem donar la cara per ell.
Però per a aquells que no el coneixen, potser valgui la pena recórrer a les paraules amb les que em va explicar, un dia llunyà de l’any 2003, com es va iniciar en això de veure el futur.
Però per a aquells que no el coneixen, potser valgui la pena recórrer a les paraules amb les que em va explicar, un dia llunyà de l’any 2003, com es va iniciar en això de veure el futur.
 |
| Platja de Barcelona amb l'Hotel Vela al fons. |
Va ser durant una
conversa en la que per primera vegada ens vam trobar els dos sols, passejant
per davant del Club Natació Barcelona, del que en sóc soci, mentre seguíem la
línia del mar:
—Has de saber, Rumbau —en aquella colla ens parlàvem tots de tú—, que jo sempre m'he interessat per la història. Per raons familiars, no vaig poder estudiar com la majoria de les persones quan tenia l'edat de fer-ho, però un cop vaig tornar a Barcelona després d’una colla d’anys de fer el ganso i de girar pel món, em vaig concentrar en els estudis d'història que m'ocupaven les hores lliures de la feina, mentre visitava les biblioteques de la ciutat i m’empassava totes les revistes i llibres sobre Història Universal. Més tard em vaig instal·lar a la Barceloneta, farà d'això uns vint anys, i vaig iniciar aquest costum de passejar cada dia per la sorra mullada de la platja.
S’aturà un moment i mirà cap el mar, com si busqués una inspiració que li venia de l’horitzó, amb un sol espaterrant que començava ja posar-se-se sobre la ciutat. Continuà dient Bastides:
—Un dia que el cel estava negre com mai l'he vist de fosc i feia un fred que pelava, vaig sortir igualment a passejar, empès per aquesta mania a la regularitat que patim les persones que som de costums fixes. La platja estava deserta i em trobava força allunyat, tocant ja l'escullera, just davant del vostre Club. Llavors encara no havien començat les obres de l’hotel aquest de la vela. De sobte, es va posar a ploure a bots i barrals. Era absurd i inútil córrer i posar-se a cobert: en dos segons estava moll fins els ossos. Em vaig quedar allà palplantat, admirant aquella descàrrega de la natura que feia casi indistingible el cel de la mar. I de sobte, va caure un llamp just a dos metres d'on em trobava! Un esclat terrible em va tirar per terra, contra la sorra. Per sort no vaig caure dins l’aigua, ja que sinó l'hagués dinyat a l'acte veient com veia les guspires de la corrent elèctrica saltar i ballar damunt de les onades. Però quan tot just m'estava alçant, va caure un segon llamp, just al meu costat, amb una fúria i un soroll que durant uns minuts em va deixar totalment estabaït!
Ens trobàvem davant del Club, més o menys on deuria estar el dia aquell que li van caure els llamps, i m’assenyalava amb el dit el lloc exacte.
—El diluvi continuà durant una hora i jo vaig romandre allà on havia caigut, xop però estranyament serè, contemplant aquell espectacle conscient de que havia nascut per segona vegada, salvat no sé si per l'atzar o per la mala punteria d'aquells dos llampecs que sens dubte venien al meu darrera, amb ànims de fregir-me ben fregit. I durant aquella hora de jaure sota la pluja, vaig sentir que tota la història que havia après els últims anys se'm girava del revés, i que davant meu se m'obria la història del futur de la mateixa manera que fins llavors se m'havia obert la del passat. Meravellat per aquella clarividència, van desfilar per la meva imaginació molts dels esdeveniments més importants dels pròxims anys i segles, i vaig comprendre que en aquell moment s'iniciava una nova etapa de la meva vida, marcada per la necessitat i casi diria per l’obligació d'esbrinar i conèixer l'esdevenir del món, dels països i de les societats, cosa que faig totes les tardes en companyia dels meus amics i per les nits sol, estudiant i escrivint a casa.
Impressionat per les seves paraules, li vaig preguntar a què es dedicava per guanyar-se la vida.
—Sóc sabater. Tinc un petit negoci de Ràpid aquí a la Barceloneta, on a més d'arreglar i cosir sabates, faig còpies de claus. L'obro només els matins i amb això en tinc prou per anar tirant.
Sabater!, vaig pensar cada vegada més admirat. Un endeví sabater il·luminat pels llamps, com mana la tradició, i que mentre els matins fa còpies de claus pels veïns, a les tardes fa les que li obren les portes i finestres de l'esdevenir.
Des d’aquell dia que intento no mancar a la cita de la platja. A temporades, hi vaig molt sovint. D’altres, me n’oblido, abstret per la feina i pels meus viatges en el tema dels titelles. Però encara que no hi vagi, és un consol saber que dia rere dia, els amics de la Colla es reuneixen a l’entorn d’en Bastides i d’en Mercadal per seguir els seus relats de futur.
—Has de saber, Rumbau —en aquella colla ens parlàvem tots de tú—, que jo sempre m'he interessat per la història. Per raons familiars, no vaig poder estudiar com la majoria de les persones quan tenia l'edat de fer-ho, però un cop vaig tornar a Barcelona després d’una colla d’anys de fer el ganso i de girar pel món, em vaig concentrar en els estudis d'història que m'ocupaven les hores lliures de la feina, mentre visitava les biblioteques de la ciutat i m’empassava totes les revistes i llibres sobre Història Universal. Més tard em vaig instal·lar a la Barceloneta, farà d'això uns vint anys, i vaig iniciar aquest costum de passejar cada dia per la sorra mullada de la platja.
S’aturà un moment i mirà cap el mar, com si busqués una inspiració que li venia de l’horitzó, amb un sol espaterrant que començava ja posar-se-se sobre la ciutat. Continuà dient Bastides:
—Un dia que el cel estava negre com mai l'he vist de fosc i feia un fred que pelava, vaig sortir igualment a passejar, empès per aquesta mania a la regularitat que patim les persones que som de costums fixes. La platja estava deserta i em trobava força allunyat, tocant ja l'escullera, just davant del vostre Club. Llavors encara no havien començat les obres de l’hotel aquest de la vela. De sobte, es va posar a ploure a bots i barrals. Era absurd i inútil córrer i posar-se a cobert: en dos segons estava moll fins els ossos. Em vaig quedar allà palplantat, admirant aquella descàrrega de la natura que feia casi indistingible el cel de la mar. I de sobte, va caure un llamp just a dos metres d'on em trobava! Un esclat terrible em va tirar per terra, contra la sorra. Per sort no vaig caure dins l’aigua, ja que sinó l'hagués dinyat a l'acte veient com veia les guspires de la corrent elèctrica saltar i ballar damunt de les onades. Però quan tot just m'estava alçant, va caure un segon llamp, just al meu costat, amb una fúria i un soroll que durant uns minuts em va deixar totalment estabaït!
Ens trobàvem davant del Club, més o menys on deuria estar el dia aquell que li van caure els llamps, i m’assenyalava amb el dit el lloc exacte.
—El diluvi continuà durant una hora i jo vaig romandre allà on havia caigut, xop però estranyament serè, contemplant aquell espectacle conscient de que havia nascut per segona vegada, salvat no sé si per l'atzar o per la mala punteria d'aquells dos llampecs que sens dubte venien al meu darrera, amb ànims de fregir-me ben fregit. I durant aquella hora de jaure sota la pluja, vaig sentir que tota la història que havia après els últims anys se'm girava del revés, i que davant meu se m'obria la història del futur de la mateixa manera que fins llavors se m'havia obert la del passat. Meravellat per aquella clarividència, van desfilar per la meva imaginació molts dels esdeveniments més importants dels pròxims anys i segles, i vaig comprendre que en aquell moment s'iniciava una nova etapa de la meva vida, marcada per la necessitat i casi diria per l’obligació d'esbrinar i conèixer l'esdevenir del món, dels països i de les societats, cosa que faig totes les tardes en companyia dels meus amics i per les nits sol, estudiant i escrivint a casa.
Impressionat per les seves paraules, li vaig preguntar a què es dedicava per guanyar-se la vida.
—Sóc sabater. Tinc un petit negoci de Ràpid aquí a la Barceloneta, on a més d'arreglar i cosir sabates, faig còpies de claus. L'obro només els matins i amb això en tinc prou per anar tirant.
Sabater!, vaig pensar cada vegada més admirat. Un endeví sabater il·luminat pels llamps, com mana la tradició, i que mentre els matins fa còpies de claus pels veïns, a les tardes fa les que li obren les portes i finestres de l'esdevenir.
Des d’aquell dia que intento no mancar a la cita de la platja. A temporades, hi vaig molt sovint. D’altres, me n’oblido, abstret per la feina i pels meus viatges en el tema dels titelles. Però encara que no hi vagi, és un consol saber que dia rere dia, els amics de la Colla es reuneixen a l’entorn d’en Bastides i d’en Mercadal per seguir els seus relats de futur.
 |
| Vista des de satèl·lit de l'extrem de la platja de Barcelona. Google Maps. |
Els últims temps, commogut pels esdeveniments
dramàtics i plens de tensió del Procés, uns fets que ens han tingut a tots amb
l’ai al cor, ha estat una verdadera sort comptar amb l’amistat dels futuròlegs
i poder recórrer als seus passeigs de la platja. Les seves opinions m’han
ajudat sovint a veure les coses més clares, i comprenc que la raó és la
distància i la perspectiva amb les que es miren els fets del dia a dia: des de
l’òptica que ells anomenen ‘l’atalaia del futur’.
Espero que els possibles lectors d’aquest recull de cartes d’en Romà Bastides les gaudeixin com ho hem fet nosaltres: amb la ment oberta, la curiositat desperta i la mirada de qui vol veure més enllà de les obvietats del dia a dia.
Bona lectura!
Espero que els possibles lectors d’aquest recull de cartes d’en Romà Bastides les gaudeixin com ho hem fet nosaltres: amb la ment oberta, la curiositat desperta i la mirada de qui vol veure més enllà de les obvietats del dia a dia.
Bona lectura!
Toni Rumbau
(per saber més sobre Toni Rumbau, clicar
aquí)
