Estimat conciutadà, dono
per suposat que a hores d'ara ja estàs prou curat d’espants com per arribar a
entendre i a encaixar aquestes noves realitats que transformaran Catalunya
d’una vegada per totes. Comprenc que no és fàcil assumir algunes d’aquestes
novetats, que a més d'algun li semblaran prou agosarades, manifestació òbvia de
la potent rauxa que configura l’ànima catalana. Però cal que ens hi anem
acostumant, ja que és lògic que la força del seny, que ha dominat fins ara Catalunya,
vagi deixant pas al seu oposat més dinàmic, motor de les grans aportacions que
el geni català ha fet al llarg dels segles. La implantació del polimonarquisme
serà una de les creacions catalanes que més trasbalsarà l’statu quo de la Península Ibèrica i, a la llarga, d’Europa sencera.
Però no ens avancem als fets i anem pam a pam.
Fixa’t, estimat
conciutadà, que la gosadia independentista dels anys que van del 2010 al 2019,
la qual s’ha de considerar com el primer intent seriós de trencar l’hegemonia
centralista d’Espanya, no deixarà de ser encara això, un intent, que els
diaris, en el seu quefer del dia a dia, ens van explicant. En aquest sentit,
podem considerar aquesta moguda de fitxes com un primer pas envers els
canvis més sonats que l’esdevenir ens té reservat. La tensa complexitat del
paisatge català i espanyol esdevindrà, a partir d’ara, encara més guerrera i
bellugadissa, en plantejar el tema del poder com una de les qüestions cabdals a
tenir en compte. I no serà fins que el gran poder que té l’Estat Espanyol
comenci a esmicolar-se, en haver de tractar amb molts fronts de batalla a la
vegada, que el principi de fragmentació, clau per a explicar l’adveniment del
Mosaic Ibèric, comenci a imposar-se.
Ja vam advertir en les
nostres anteriors cartes que aquesta franja anomenada Llevant, en la que hi hem
d’incloure València amb les seves tres províncies, a més de Múrcia i Almeria,
serà el gran motor que assentarà l’empenta descentralitzadora i
autodeterminista d'Espanya. S’entén que sigui així per imperatius geogràfics i
històrics, malgrat les desconfiances que hi ha de veïnatge, les quals, però,
seran superades per una visió clara dels beneficis albirats en l’horitzó.
Catalunya es mirarà aquests moviments primer amb molta desconfiança i
displicència, en considerar que només ella té el dret a separar-se del conjunt
espanyol, però la confluència d’interessos i d’estratègies no trigarà a
imposar-se, i per llei natural en la unió de forces que van en la mateixa
direcció, s’imposarà aviat un front comú vers la fragmentació.
També Andalusia voldrà dir
la seva, farta de Madrid i dels seus interessos. Gelosa dels èxits turístics de
Catalunya, i conscient de les pròpies potencialitats en determinats sectors de
l’economia[1],
es llançarà aviat a conrear el negoci de les visites i a incentivar les
inversions en hoteleria, cuina i restauració. L’èxit serà fulgurant, cosa que
aixecarà l’orgull andalús vers cotes de gran altura. Serà aquest nou front el
que més mal haurà de fer al centralisme madrileny, el qual veurà com se li
redueix el terreny a marxes forçades.
Les conseqüències
d’aquests moviments tectònics seran aviat visibles, i les realitats polítiques
començaran a patir sotracs d’una gran intensitat. Nous partits sortiran per gestionar
aquest rosari de crisis i la configuració de l’estat començarà a veure’s
qüestionat per tothom. Clar que fins que València no entri en joc, no hi haurà
res a fer per rebaixar les inèrcies del poder centralista. Un tema del que en
parlarem aviat.
Mentrestant, a Catalunya
l’emprenedoria dels agents locals patirà una verdadera mutació quan a Figueres
neixi, per generació quasi bé espontània, la Monarquia dels Fogons. No cal dir
que la universitat gastronòmica creada pel genial Ferran Adrià tindrà molt a
veure amb aquesta sonada emergència.
Tampoc hem de menystenir
l'èxit d'aquesta sèrie alguns capítols de la qual es van filmar a Girona i que
es diu Joc de Trons. Una sèrie que els de la Colla desconeixem ja que ens manca
temps per veure-la, ocupats com estem pel futur, però de la que n'hem sentit a
parlar. La seva petjada psicològica a la població gironina es veu que serà
profunda i que excitarà d'una manera directa i subliminal el gust per les
corones. Perquè no jugar a trons de veritat?, es diran les ments més
arrauxades.
El més interessant és que
aquesta iniciativa, de caràcter folklòric en aparença i feta amb vestits de
gala, ben recolzada per uns quants programes de televisió, serà beneïda pel
mateix monarca espanyol Felip VI, llavors perfectament assentat al seu tron
–aquest rei haurà après molt bé les lliçons de la història recent i llunyana,
de manera que haurà sabut trobar un aixopluc senzill i perenne a les múltiples
crisis de l’estat, posant-se sempre del costat de la gent i sobretot d’aquells
sectors de la població més dinàmics i agosarats en les seves ocurrències, cosa
que l’acostarà molt a la inventiva catalana. Podem anticipar que Felip VI haurà
superat dos referèndums sobre la Monarquia, sent a més ell mateix qui haurà
exigit aquestes votacions, la qual cosa dispararà la seva popularitat.
El polimonarquisme català,
que no trigarà gaire a brollar amb una energia inesperada, rebrà per tant el
recolzament del Borbó espanyol, i aquesta benedicció serà un dels secrets de la
seva expansió.
En veure que els poderosos
interessos gastronòmics hauran trobat una manera tan fàcil com eficient
d’expressar-se, tot creant unes bases noves per a ulteriors desenvolupaments,
altres sectors de l’economia catalana es sumaran a la idea. Els arquitectes
seran el següent gremi a imitar els cuiners.
Els Reis de la Casa,
llinatge nascut també com una broma culta i com una concessió a determinats
plantejaments comercials i d’un cert mal gust, sempre sota l’empara del monarca
espanyol, acabarà de seguida esdevenint una potent realitat local, generadora
d’uns brolls inesperats de noves idees i d’inversions agosarades, que atrauran
cada vegada més capital internacional, entusiasmat amb uns tals plantejaments.
Com resistir-s’hi? Idees descabellades però molt ben assentades per tècnics
impecables –com abans s’ha dit, els avenços en els materials de construcció
seran una de les principals raons d’aquest desenvolupament– i per uns resultats
enlluernadors, despertaran l’admiració mundial, i els encàrrecs als arquitectes
catalans cauran com una verdadera pluja de diners i oportunitats. Més endavant
comentarem alguns dels edificis més importants, tant a Catalunya com als
anomenats Territoris Exteriors, nom amb el que designarem el conjunt de les zones
d’expansió cultural catalana més enllà de les nostres fronteres.
Més recargolada serà la
creació de la Monarquia de l’Amor i dels Plaers, ja que els temes amatoris i la
prostitució en general no han estat gaire ben vistos per les classes burgeses
que sempre han dirigit Catalunya. Però serà determinant la necessitat imperiosa
de pragmatisme que les noves condicions econòmiques del país imposaran als
sectors del lleure: decidits a conservar els seus actius en vigència, no
tindran més remei que espavilar-se i dissimular les seves intencions sota aparences
de molta volada artística. Després de l’èxit aconseguit amb les grans
discoteques amatòries adherides als cementiris de la ciutat, naixerà la Reina
de l’Amor, en realitat una versió nova, radicalment feminista i molt més
dinàmica i imaginativa de les famoses Miss que ja no interessaran a ningú. En
establir una Cort dels Plaers, amb reines elegides cada any entre les noies més
belles de la regió d’Olot i del Ripollès –on a la llarga s’instauraran les
famoses Escoles de Pubilles Catalanes, a les que hi acudiran donzelles de tot
el món–, el sector del negoci amatori trobarà un filó d’or que des d’aquell
moment no deixarà de créixer ni de rajar.
A Girona, una monarquia
centrada en el teatre naixerà ràpidament, davant la necessitat de poder
competir amb aquests nous focus d’irresistible atracció. El Rei del Teatre,
elegit entre els actors més joves i avançats de l’escena catalana, ocuparà el
seu tro no més de dos anys, provinents tots ells de les diferents seus del
Institut del Teatre, llavors la principal fàbrica productora d’actors, sent el
principal privilegi d’aquest jove monarca tenir el paper de gran protagonista
en obres noves d’encàrrec pensades per a l’exaltació polimonàrquica. No hi
haurà ciutat a Catalunya que no vulgui veure aquestes obres que a la vegada expandiran
com la pólvora els nous principis de la monarquia temàtica, i el negoci serà
rodó per a tots.
El furor polimonàrquic no
trigarà gaire a propagar-se, en veure l’èxit d’aquells primers pals reials que
transformaran les realitats urbanes de les ciutats de Barcelona, Vic, Olot,
Girona i Figueres. I, com és lògic, les demés ciutats es llançaran totes a
elegir les seves monarquies temàtiques, amb l’apadrinament sempre entusiasta de
Felip VI, molt interessat en potenciar aquests nous llinatges que li seran
compatibles, en acceptar la preeminència jeràrquica de la Monarquia Espanyola,
que ben aviat adoptarà el costum d’allotjar-se periòdicament en les diferents
noves corts reials d’origen temàtic.
Com pots veure, estimat
conciutadà, ens trobem davant d’un fenomen d’expansió viral, com en diuen avui
a aquest tipus de contaminació social, d’una vitalitat revolucionària. La
principal conseqüència serà l’aixecament de les poblacions locals, dinamitzades
per les ocurrències polimonàrquiques, que competiran ferotgement tot establint
aliances entre si, per ajudar-se i poder així enfrontar-se a les veïnes amb més
èxit. Aquesta democratització del negoci turístic, que de sobte tindrà uns nous
protagonistes sorgits de la mateixa base social, transformarà el sector i es
convertirà en motiu d’estudi i de mimesi, despertant la imaginació dels humans
vers cotes d’altura fins llavors mai imaginades.
(Pròxima entrada: 'Alguns aspectes significatius')
[1] El negoci de l’oli, bàsic en l’economia
rural de la zona, tindrà una evolució semblant a la del vi: una proliferació de
cases productores que competiran per oferir el més refinat i gustós dels olis
d’oliva, amb noves tècniques artesanals a base de molins que incorporaran les
més avançades tecnologies de la utilització del vent i la seva força. Les factories
d’oli, amb els seus imponents molins, seran llocs de visita obligada, i les
marques andaluses es començaran a vendre per tot el món, gràcies als informes
mèdics que posaran de moda la dieta mediterrània en les noves elits xineses i
hindús, afamades de productes naturals sans i ancestrals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario